Val la pena parlar de n’Enric Millo, número dos del Partit Popular (PP) a Catalunya. Dia sí dia també denuncia que la Generalitat destina diners a coses inútils, com ara subvencions a entitats culturals. Fins i tot va arribar a dir (l’abril del 2014) que l’Estat espanyol podia donar diners a la Generalitat (ofegada pel sistema fiscal espanyol, que drena els impostos de Catalunya fora de Catalunya) sempre que no es destinessin a coses inútils.
Què entén el PP per coses inútils? Segurament diran les delegacions catalanes a l’estranger: ells les entenen com a protoambaixades i per això hi fiquen la banya. També TV3, una televisió que mai no ha agradat al Govern espanyol (ni ara ni quan manaven els socialistes). En Millo també s’ha queixat que la Generalitat destini diners a commemorar el Tricentenari de la desfeta del 1714 tenint com tenim una greu crisi econòmica.
Curiós. Perquè en Millo no diu res del fet que el Govern espanyol (a mans del seu propi partit) destina una calerada enorme a subvencionar els toros, que ja es veu que és un dels pilars de l’economia productiva.
Tampoc diu res de la despesa descomunal que l’Estat espanyol destina a defensa (vegeu aquesta intervenció de n’Agustí Bordas al Singulars del 9-1-2013), quan potser seria més profitós destinar aquests diners a engegar línies de crèdit a petits i mitjans empresaris, que ho necessiten per a tirar envant.
Tampoc diu res sobre la despesa gegantina en coses inútils a les ambaixades espanyoles (vegeu aquesta breu intervenció del diputat Pere Aragonès, 19-1-2012: antològica).
Fins i tot el tema del Tricentenari fa gràcia: el 2012, el Govern espanyol va destinar molts diners a celebrar el Bicentenari de la Constitució de Cadis (1812); i no recordo que en Millo se’n queixés.
Ja no parlem d’obres públiques faraòniques que no serveixen per a res, i per tant ara ruïnoses, muntades per diversos governs del PP: Ciutat de les Arts i de les Ciències a València, aeroport de Castelló, AVEs amb 9 passatgers diaris... En Millo no diu ni piu d’això.
D’on surt el garbuix mental d’en Millo? Doncs que es pensen que són els amos dels quartos i que poden fer-ne el que vulguin (toros, defensa, AVEs, faraonisme... i d’aquí ve que hi hagi coses com l’escàndol Bárcenas). I per això mateix la resta han de pidolar-los, especialment els díscols: que paguin la humiliació. Quan els autèntics amos dels quartos són la gent, el poble; i ells només en són administradors. Han perdut del sentit de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.